Saltar a continguts

Associació de Veïns Sant Cugat Centre

#[eBDLocale.literal(navegacio)]

Menú principal

Una tasca de tots

Des de la meva butaca

Una tasca de tots

Avui, per casualitat, passava pel carrer Ferran Romeu, quan ha sortit una veïna d'una de les cases que donen al Parc Ramon Barnils. Li he preguntat si les activitats que es programen en aquest parc, causaven molesties als veïns. "Moltes, Moltes, Es insoportable. No hi ha dret". Li he preguntat si hi havia mes veïns afectats. "I tant. Hi ha molta gent queixosa".

Llavors m'he presentat com a secretari de l'associació i li he explicat les iniciatives que estem duent a terme per intentar solucionar aquest problema, que pel demas, pertoca a molts altres indrets. Li he demanat si ens donarien suport per tenir mes força davant de l'ajuntament, i davant la possibilitat d'haver de significar-se, la senyora ha començat a relativitzar el problema. "És que, és clar, com es fan tantes activitats ..." Li he explicat que no és que no vulguem que es facin activitats, però demanem que aquestes no representin una agressió per als ciutadans.

 "Bé. És que nosaltres vivim en la part de darrere i no ens molesta". I aqui ha acabat la conversa perque poc mes es podia dir.

És curiós que, abans de demanar el seu suport, les molèsties eren "moltes, moltes, eren insuportables i no hi havia dret" per acabar després en què "vivin en la part de enrere i no ens assabentaven".

És aquesta l'actitud que permet al consistori, a les entitats i als grups de pressió, fer el que els sembla, quan els sembla i a l'hora que e'ls sembla, perquè ells saben que a l'hora de significar-se, la gran majoria de la gent es tirarà enrere i assumirà qualsevol atropellament dels seus drets. I això és el que els permet dir-nos a la cara en les reunions que som quatre histèrics radicals que només volem amargar-los la festa.

Lamentablement, això és el que hi ha i fins que no es canviï la mentalitat i siguem els ciutadans els que diguem quin model de ciutat volem, estarem subjectes a tota mena d'abusos