Associació de Veïns Sant Cugat Centre

El ciutadà crític

Aquesta tarda, després de dinar, he fet una ullada a les notícies que publiquen el TOT i el Cugat.cat. No són notícies d'abast internacional, ni són precisament un model d'imparcialitat i pluralisme però parlen sobre temes d'aqui, de la ciutat i serveixen per estar al dia i mantenir-te en estat de perpetu cabreig.

En un article del TOT sobre la composicion del nou govern, m'ha cridat l'atenció un comentari d'un senyor anomenat Santiago. No és el primer article seu que li veig i encara que no crec que aconsegueixi mai el Premi d'Honor dels Lletres Catalanes o el Premi Cervantes (ja que escriu en castellà), a manca de poliment en l'estil, té la virtut d'expressar el seu pensament amb una claredat meridiana.

Us reprodueixo l'article perquè jutgeu vosaltres mateixos.

¡Ya tenemos equipo de gobierno!

Pues sí. Han pasado las elecciones, han investido a la alcaldesa y ha formado su equipo de gobierno.

En la anterior legislatura CIU obtuvo 15 concejales. Había que darles un cargo a todos y así se hizo. Si no había concejalía, se creó una porque todos debían tener su chiringuito donde medrar. El lema era "Chupanderina para todos" y a fe que lo aplicaron.

En la actualidad, las cosas no les han ido tan bien. Solo han tenido 11 concejales y entre los once se han repartido los cargos. De nuevo han aplicado el "Chupanderina para todos... los nuestros" porque con la aposición, evidentemente, no han contado.

Es curioso que en la anterior legislatura se precisasen 15 concejales para hacer lo mismo que en esta lo harán con once. Nos estuvieron colando 4 concejales de "matute" antes o bien es que esto se escribe con letra muy gorda y piensan que con los 11 que tienen ya se apañan.

Sea como sea, lo que esta clarísimo es la vocación sectaria de todos los partidos políticos y en el caso de CIU, aquí es patente.

Mientras tanto los demás, a comerse los mocos y a esperar tiempos mejores.

Ja veieu. Aqui el mes ximple fa rellotges i encara que moltes vegades els polítics creuen que el ciutadà és babau, la majoria té criteri, llegeix entre línies i és capaç de discernir en detalls que a ells, des de la seva impunitat i prepotència, ni se'ls hauria ocurregut.

-Però com és possible que puguin pensar una cosa així de nosaltres?- deuen pensar -Tant que fem nosaltres per ells-

I es convencen que som uns barroers desagraïts.